Pla Pilot de Mesures Agrícoles de Conservació
de la Serra de Bellmunt-Almenara
El pla experimental de gestió és va iniciar durant el juny del 2005 per tal de poder avaluar les afeccions i millores d'una zona estèpica amb l'aplicació de mesures de conservació agrícola.
Les mesures agrícoles de conservació s'apliquen en unes 80 finques a partir de l'establiment d'acords entre l'empresa REGSEGA i els agricultors. El pla pilot compta amb la participació de 48 agricultors, de manera que el conjunt de finques on s'apliquen les mesures suma una superfície total d'unes 120 ha.
L'àrea d'estudi és de 2.930 ha, i afecta als municipis de la Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Castellserà, Cubells, Penelles, Montgai i Preixens.
Situació i diagnosi inicial de l'hàbitat
Aquesta zona forma part de la Xarxa Natura 2000 que es va declarar el 21 de gener de 2003 (Bellmunt-Almenara codi Natura 2000 ES0000321) com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d'Interès Comunitari (LIC).
El conjunt format per la serra de Bellmunt-Almenara està constituït per una alineació longitudinal de petits turons argilo-calcària-guixoses de poca altura ubicades en el plec que es coneix com a anticlinal de Barbastre-Balaguer-Almenara i que separen les planes agrícoles regades pel canal d'Urgell al sud i els cultius de secà al nord.
Dels Hàbitats d'Interès Comunitari, destaca la presència de matollars guixencs (Gypsophiletalia, 1520) i, en menor mesura, els matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea, 1430).
Mesures de gestió agrícola de finques
Laboreig de conservació del recinte
Amb mínim cultiu o sembra directa. Aquesta activitat és fonamental i té diverses avantatges:
- Millor estructuració del sòl.
- Major disponibilitat d'aigua per al cultiu.
- Menor pèrdua de sòl per erosió.
- Major acumulació de matèria orgànica i millor activitat biològica general del sòl.
- Menor cost energètic de les labors: estalvi de combustible i maquinària.
Manteniment de rostoll després de la sega
Es segarà a una alçada de rostoll d'uns 20-25 cm.
El manteniment del rostoll durant els mesos d'estiu i principis de tardor és important ja que:
- És necessari per les avantatges agronòmiques del laboreig de conservació (laboreig mínim i sembra directa).
- Incrementa la disponibilitat d'aliment de les espècies en uns moments en què ha d'alimentar als polls i, per una altra banda, pot disminuir la probabilitat de predació d'aquests.
Foment de sembra de varietats de cereal més tardanes
En els darrers anys, les varietats de cereal que es conreen són de cicle més curt que antigament. Aquest fet provoca que en el cas de les espècies que utilitzen els camps de cereal (ordi i blat, principalment) com zones de nidificació, com poden ser l'esparver cendrós (Circus pygargus) i el sisó (Tetrax tetrax), el fracàs de nius i/o polls sigui elevat.
Per això, i com a mesura per contrarestar aquest impacte, es pot fomentar la sembra de varietats de cereal de cicle llarg, que es puguin segar a partir del mes de juny.
Gestió i seguiment de la finca
Per a tots els criteris agronòmics a utilitzar es tindran en compte les bases de la Producció Integrada.
La gestió agronòmica de la finca serà definida abans de l'inici de la sembra i constarà de les següents parts:
- Ús d'herbicides
Es potenciarà la regulació de la quantitat i tipus d'herbicida, escollint els menys agressius i el més específic possible, de forma que no es vegin afectades altres espècies que no representin un perill real per al conreu. També hauran de regular-se l'època i el mètode d'aplicació per minimitzar els impactes directes i indirectes d'aquesta pràctica.
- Regulació de la fertilització
Els adobats es realitzaran a partir del 30 de setembre una vegada realitzada la collita.
L'adobat serà orgànic i ajustat a les analítiques de sòls, de les necessitats del cultiu i compatible amb mesures agronòmiques i ambientals que permetin un ús més eficient dels productes aplicats com a fertilitzants.
Increment de guarets naturals
S'han escollit grups de 3 a 4 finques per tal de crear guarets de 4 a 5 ha de superfície.
El guaret es sembrarà de veça o trepadella per tal de mantenir una estructura vegetal que sigui compatible tant per la rotació de cultius com per a l'afectació sobre la fauna existent al territori. La vegetació d'aquestos guarets s'haurà de mantenir per sota els 30 cm d'alçada, ja sigui a través de llaurades o segues periòdiques.
Actualment, els pocs erms que queden solen tenir pendents excessivament elevats. La importància dels erms és capital per a moltes espècies com zona de nidificació i alimentació. A la vegada, són també reservoris d'invertebrats durant les èpoques d'escassetat.
Manteniment de marges
Es situaran a la mateixa finca guarets sembrats amb veça amb un superfície aproximada d'entre 1.000 i 2.000 m2.
A més, el propietari haurà de tenir cura del manteniment dels marges, quedant totalment prohibit la crema dels mateixos.
Quadern d'explotació
S'omplirà i es mantindrà actualitzat un quadern d'explotació on s'inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascun dels recintes.
Seguiment de les mesures agrícoles de conservació
Per tal de dur a terme el seguiment de les mesures de conservació que s'aplicaran dins del pla experimental es realitzaran dos tipus d'activitats:
- Activitat 1 SEGUIMENT DE PARCEL·LES D'ÚS AGRÍCOLA
- Activitat 2 SEGUIMENT DEL CAMP EXPERIMENTAL DE CULTIUS DE CEREAL D'HIVERN
Per al seguiment de les parcel·les d'ús agrícola s'utilitzarà una pàgina d'intranet a la qual tindran accés els participants al present pla pilot, tant els agricultors com les diferents entitats. A la següent figura es mostra la que es va utilitzar pel pla pilot de la Serra de Bellmunt.
Seguiment de les parcel·les d'ús agrícola
Aquest es realitzarà conjuntament amb el Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida.
Les activitats són les detallen a continuació:
- Establiment i senyalització de parcel·les
- Enquesta per a l'obtenció de l'historial de la parcel·la i el sistema tecnològic del productor agrari
- Analítica de sòls pre-sembra
- Analítica de sòls durant el treball
- Contingut hídric del sòl
- Control del cultiu: Cicle i rendiments
Es disposarà de 3 tipus de parcel.les d'ús agrícola:
- Tipus A – Agrícoles: Parcel.les d'implantació i control del pla pilot
-
S'escolliran entre 50 i 70 distribuïdes en tota l'àrea d'estudi, les quals hagin tingut un ús agrícola en els últims cinc anys, i en les quals s'aplicaran les mesures agronòmiques de conservació descrites anteriorment.
A cada parcel·la es seleccionarà una subparcel.la d'entre 1.000 i 2.000 m2 de guaret que es sembrarà de veça. El tractament d'aquest guaret serà de creixement lliure eliminant la vegetació adventícia a través de sistemes de sega o herbicides de baixa perillositat autoritzats.
- Tipus L – Lleguminoses: Parcel.les de guaret amb coberta vegetal.
-
Entre 6 i 8 parcel.les distribuïdes en tota l'àrea d'estudi amb sembra d'alguna espècie de lleguminosa (veça o trepadella) amb la finalitat de poder observar el comportament de les aus en aquestes superfícies de menor activitat agrícola.
- Tipus T – Testimoni: Parcel.les testimoni.
-
Entre 6 i 10 parcel.les distribuïdes en tot l'àrea d'estudi en què l'agricultor realitza els usos habituals de la zona. Els controls seran els mateixos que les de tipus A. Aquestes parcel.les serviran de testimoni comparatiu.
Seguiment del camp experimental de cultius
En una parcel·la d'ús agrícola es realitzarà un camp per la comparació de la resposta productiva d'espècies de cereal d'hivern.
S'establirà un disseny factorial simple (cultiu) amb tres repeticions en blocs a l'atzar. La parcel·la elemental per cada tractament serà de un mínim de 300 m2.
La sembra de les espècies es realitzarà en la mateixa data per totes elles i al mateix temps que la sembra de les PARCEL·LES D'ÚS AGRÍCOLA.
Les activitats que es realitzaran a les parcel·les es detallen a continuació:
- Analítica de sòls pre-sembra
- Analítica de sòls durant el treball
- Contingut hídric del sòl
- Control del cultiu: Cicle, biomassa i rendiments
Seguiment de les aus
Pel que respecta a la fauna estèpica present a la zona, engloba una part significativa de les poblacions de sisó (Tetrax tetrax) i esparver cendrós (Circus pygarsus) de la població catalana. A més, destaquen importants poblacions de torlit (Burhinus oedicnemus) i calàndria (Melanocorhypha calandra).
Els objectius per al seguiment seran conèixer detalladament els efectius de la fauna estèpica existents i la seva distribució a la Serra de Bellmunt-Almenara després de l’aplicació de les mesures agronòmiques de conservació a les diferents finques.
© Fotos: Jordi Bas (ocells i paissatges)
