Abans de finalitzar l'any, començaran les obres del cinquè tram del canal principal del reg
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el secretari d’Estat de Medi Rural i Marí, Josep Puxeu, han exposat avui les darreres actuacions impulsades pels dos Governs sobre el cas Segarra-Garrigues. A la sessió celebrada a Tàrrega, han assistit representants del territori, entre els quals hi havia Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació de Lleida, regants, organitzacions professionals agràries, entitats ecologistes i experts en el canal Segarra-Garrigues.
Tant Llena com Baltasar han explicat que el Govern ha complert les demandes de la Comissió Europea arran de les dues sentències condemnatòries pel cas Segarra-Garrigue, fet que permet tancar els dos litigis amb la Comissió Europea. De fet, ja s’està treballant en el desplegament del Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, i de la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues, aprovada en ponència ambiental.
El conseller Baltasar ha exposat que el Pla de Gestió i Pla Especial era un document indispensable per a poder modificar de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Segarra-Garrigues, i un pas necessari per donar compliment a la segona sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. L’objectiu primordial és l’entesa entre dos sectors històricament relacionats: el patrimoni natural i l’activitat humana. Així doncs, es tracta de trobar un equilibri entre la conservació dels hàbitats, i conseqüentment la fauna que hi habita, amb els usos productius del sector agrícola i ramader de la zona. El Pla de Gestió preveu al voltant de 250 accions, amb un pressupost aproximat de més de 35M d’euros.
Per la seva part, la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) analitza la viabilitat i, si s’escau, les condicions addicionals necessàries, del projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues en termes ambientals. La DIA es formula amb caràcter favorable per a les següents actuacions, sempre que s’hi apliquin les mesures i condicions adients:
- Transformació per concentració parcel•lària i aplicació de reg d’alta eficiència fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i que no suposi l’afecció directa a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries.
- Aplicació de reg d’alta eficiència als espais de Granyena i Valls de Sió.
- Reg de suport a l’arbrat fora de ZEPA i en ZEPA, en les finques existents en el moment de declaració de l’espai, dins de les delimitacions acotades per l’estudi d’impacte ambiental.
- Projectes d’infraestructures associades a la implantació del regadiu i la concentració parcel•lària.
- Afecció a Hàbitats d’interès per a la conservació i hàbitats d’interès comunitari.
- Prova pilot per al reg de suport al cereal i reg de suport al cereal d’hivern.
La DIA formula amb caràcter desfavorable les actuacions següents:
- Reg d’alta eficiència fora dels espais ZEPA amb pèrdua d’hàbitat a les zones de major potencialitat de l’hàbitat per a acollir espècies estepàries, afeccions que s’incrementen per l’efecte vora i la pèrdua de connectivitat.
- Reg de suport al cereal en la ZEPA de Mas de Melons-Alfés per la seva afecció a l’hàbitat potencial de la terrerola.
- Modernització dels regs històrics a la ZEPA de Secans de Belianes- Preixana i Plans de Sió.
La DIA estableix que, si per raons imperioses d’interès públic de primer ordre cal continuar amb el projecte, serà necessari establir mesures compensatòries o modificacions en el mateix. Per aquest motiu, s’ha declarat el regadiu i la concentració parcel·laria d’interès públic de primer ordre, i s’han aprovat les mesures ambientals compensatòries, fet que permet continuar amb el projecte amb plenes garanties ambientals.
Un cop exposats els passos desenvolupats en els darrers mesos, el conseller Llena ha explicat als assistents que estàvem “encallats en un conflicte, on no es tenien les mans lliures ja que no estàvem en un procés judicial sinó en la fase d’incompliment de la sentència”. Llena ha recordat que “no varem començar de zero, sinó que veníem de 25 anys d’absència de gestió tècnica i política”. Per tant, amb les actuacions impulsades, “s’ha possibilitat un camí de futur, que ens ha permès treure a llosa, l’espasa de Damocles, que teníem al damunt”. El risc per la continuïtat del Segarra-Garrigues era elevat ja que, com ha explicat el conseller, la UE podia paralitzar les obres del projecte de regadiu, fixar una multa per dia que passés sense complir la sentència i a més, retenir de fons europeus.
Durant l’exposició, Llena també ha explicat que ara les ZEPA ja no són sinònim de no regar, sinó que s’ha aconseguit que es pugui impulsar el reg a dos terceres parts d’aquesta superfície amb diferents condicionants. Això és un gran avenç, tot i que no ens deixa satisfets però ens deixa tranquils per seguir treballant, segons Llena. “Això no és una foto definitiva, es pot anar revisant en els pròxims anys i ens obre moltes oportunitats, hi ha marge per fer molta feina”, segons ha dit el titular d’Agricultura.
En aquest sentit, el conseller Baltasar també ha dit que “és un procés històric i un acord positiu”. Per tant, situats en aquest context, “ara hem de baixar al detall de cada territori i fomentar la participació”, ja siguin regants, alcaldes, o altres agents.
Per la seva part, el secretari d’Estat Josep Puxeu ha avançat que les obres del cinquè tram del canal principal es podran començar abans de finalitzar l’any i ha recordat que demà es visitaran les obres de la pressa d’Albagés, situada al final del canal i que permetrà cobrir les demandes de reg dels sectors 10,11 i 15. Actuacions que, segons Puxeu, demostren el compromís i l’entesa de les dues Administracions per impulsar aquesta nova infraestructura. A més, el secretari d’Estat també ha traslladat als assistents que totes les revisions que vindran en el futur aniran a millor i no s’anirà a perdre.
